Pareix que aquest blog s'està convertint en un blog de cuina...i és que em relaxa veure com els ingredients es van transformant.
Hui es pasta fullada.
El meu pare te fruites i verdures, la seva professió natural és la de llaurador, tot i que per diverses situacions va arribar a ser un gran mestre d'obres i fins i tot va tindre la seva pròpia empresa. Si hagués nascut en l'edat mitjana haguera pogut ser el protagonista dels Pilars de la Terra de Ken Follet...però en realitat a ell li agrada estar al camp, entre tarongers, pomeres i xafant terra tova.
Les pomes són d'ell, be, les ha cultivat ell. Són massa verdes per menjar-les a mos rodó i em va aconsellar que fes un dolç amb elles. Hui hem anat a dinar amb els meus pares. Berta ha tornat en els "abus", i he aprofitat per fer-la. He ficat també peres i cireres que tenia, i xarop de fresa per fer barrejat el sabor, i el resultat ha sigut molt bo!!
Joé!! qué pinta!! jajajja
ResponderEliminarPues a ver, son 13 céntimos cada alita, y, por cierto, pone que son 6 las que quedan, pero dentro de unos días voy a recibir más, por si estabas interesada. Un saludo!!
quina recepta!!!! l'acidesa de les fruites són un contrast deliciós!!!
ResponderEliminarsalutacions
Nena, entre la pasta fullada i les galetes de nata, no sé amb què quedar-me. Oooh, quin desig! Després de dinar amb una tasseta de té i unes galetetes!!! Mmmm, d'escàndol!
ResponderEliminarJijijiji...
ResponderEliminar